Resultados de la búsqueda

Formació i Ocupació com a Alternatives Viables a la Migració Irregular Kafountine, al sud del Senegal, s’ha convertit en un dels principals punts de sortida cap a Europa a través de rutes migratòries irregulars. Davant aquesta realitat, KAKOLUM impulsa des de l’octubre de 2024 un projecte que ofereix alternatives reals a la joventut: formació professional, emprenedoria i acompanyament personalitzat. Joves participants del projecte formant-se per millorar els seus cultius Un context que empeny a migrar Kafountine és un municipi en plena expansió demogràfica, amb un port pesquer que ha estat històricament el seu motor econòmic. No obstant això, la sobreexplotació dels recursos marins i el canvi climàtic han reduït dràsticament les oportunitats laborals. La joventut, davant la manca de perspectives, veu en la migració una sortida inevitable. Des de Kakolum entenem que migrar és una resposta legítima davant una situació d’exclusió, però creiem fermament que quedar-se també ha de ser una opció possible, digna i desitjable. Joves candidats a participar en el projecte amb les seves famílies Una resposta des de l’àmbit local: el projecte El projecte “Foment de l’ocupació i la formació a Kafountine per reduir la migració irregular entre els joves”, finançat pel Fons Menorquí de Cooperació, busca actuar sobre les causes estructurals de l’èxode juvenil. La seva estratègia s’articula al voltant de tres eixos: Formació professional en sectors amb futur Suport econòmic a iniciatives productives juvenils Coordinació amb institucions locals i acompanyament continu Formació tècnica amb mirada de futur Durant els primers mesos del projecte, s’han concedit 15 beques de formació professional a joves d’entre 16 i 25 anys (13 dones i 2 homes), en especialitats com: Electricitat Restauració Costura Agroindústria Les classes s’imparteixen als centres de formació professional de Kafountine i Abéné. S’ha facilitat la mobilitat i el material educatiu necessari per facilitar l’accés a aquells que viuen en zones rurals. “Abans pensava que la meva única sortida era marxar lluny de la meva família. Ara vull muntar el meu petit restaurant aquí, al meu poble.” — Fatou , beneficiària del curs de restauració El seguiment acadèmic és constant, tant per part dels tutors del centre com de l’equip de Kakolum, i a l’abril van començar les sessions d’orientació laboral amb el Punt d’Ocupació de l’ajuntament. Joves formant-se en transformació de productes al Centre de formació professional d’Abéné Suport a iniciatives econòmiques sostenibles Paral·lelament, s’han atorgat 10 beques econòmiques a joves amb intenció d’emprendre en sectors com: Horticultura (8 persones) Avicultura (2 persones) Tots els projectes ja estan en marxa, amb suport en infraestructures (pous, tanques, panells solars i materials bàsics), acompanyament tècnic i capacitacions Joves participants del projecte ajudant-se entre ells a l’hort de la família Drame Alternatives reals, sense negar la migració Aquest projecte no busca “aturar” la migració, sinó reduir el pes de la desesperació com a única motivació. Migrar ha de ser una opció lliure, no una imposició per manca d’oportunitats. Per això oferim camins viables per quedar-se i construir futur aquí. “Abans només pensava a marxar. Ara vull acabar la meva formació i treballar aquí. Sé que no serà fàcil, però ja no em sento sol.” — Moussa , estudiant d’electricitat Moussa Un equip que fa possible l’impossible Res d’això seria possible sense el compromís enorme de l’equip local de Kakolum a Kafountine: coordinadores, tècniques, dinamitzadores, formadores, voluntàries i personal administratiu que han treballat sense descans per seleccionar amb transparència, acompanyar amb proximitat i sostenir cada pas del procés. La seva feina és l’arrel que sustenta aquest projecte. Gràcies al seu coneixement del context, la seva relació amb la comunitat i la seva presència constant sobre el terreny, els resultats van més enllà dels números: transformen vides. L’equip de Kakolum amb alguns dels participants seleccionats Reptes i aprenentatges Tot i que el camí recorregut ha estat significatiu, també hem identificat desafiaments que ja estem abordant: Assegurar la sostenibilitat a llarg termini dels projectes productius, oferint seguiment tècnic i suport en comercialització Reforçar l’ocupabilitat després de la formació, establint aliances amb el sector privat local Ampliar l’abast del projecte per arribar a més joves, ja que la demanda supera àmpliament els recursos disponibles La bona notícia és que ja hem fet passos concrets per afrontar aquests reptes: 👉 Al setembre de 2025 iniciarem una nova fase del projecte, finançada novament pel Fons Menorquí de Cooperació, que permetrà donar continuïtat a la feina realitzada, consolidar els èxits i ampliar el nombre de joves beneficiaris. Aquesta nova etapa inclourà reforç en la inserció laboral, noves formacions, més suport a emprenedors locals i un enfocament encara més arrelat a la comunitat. L’equip municipal de l’Ajuntament de Kafountine, membres del Fons Menorquí i de l’equip de Kakolum Comunicació transformadora Durant el projecte s’han compartit testimonis, imatges i vídeos a través dels canals de comunicació de Kakolum, amb l’objectiu de sensibilitzar sobre la realitat migratòria i mostrar les alternatives existents: 🌐  Web: kakolum.org 📸  Instagram @kakolum_ong 🎥  YouTube Kakolum ONG Sembrar dignitat, collir esperança En un context on moltes persones es veuen forçades a triar entre marxar o quedar-se sense res, el projecte demostra que sí és possible construir futur des de l’àmbit local, quan es respecten els drets, s’ofereix formació i s’acompanya les persones amb humanitat. Perquè quan hi ha alternatives, migrar és una opció. Però quedar-se també pot ser un acte d’esperança.

Enmig de la frondosa vegetació de Kabar, una petita barriada del municipi de Kafountine, s'està duent a terme una transformació que canviarà el futur de centenars d’adolescents i joves. Actualment, els 457 alumnes assisteixen a classe en cabanes de palla, en condicions precàries. La construcció d'un nou centre de secundària, impulsada per l'Associació per a la Cooperació al Desenvolupament KAKOLUM en col·laboració amb la comunitat local, l'Associació Bantandicori i l'entitat KAANY, entre d’altres, suposa un avenç fonamental per garantir un accés digne a l'educació en aquesta regió de Senegal. Un projecte amb impacte social i sostenible La manca d'infraestructures educatives adequades a Kabar ha estat durant anys un dels principals obstacles per a l'escolarització dels i les joves. En moltes ocasions, els estudiants es veien obligats a recórrer llargues distàncies per assistir a classe en condicions precàries. Aquest escenari no només dificultava l'accés a l'educació, sinó que també esdevenia un factor de risc per a la migració irregular juvenil, un fenomen que afecta greument la zona. El nou centre educatiu de Kabar respon a aquesta necessitat amb la construcció de més de deu aules modernes, espais comuns adaptats i serveis bàsics que garanteixen un entorn segur i propici per a l'aprenentatge. Actualment, estem a punt d'acabar tres aules i els banys, i el nostre objectiu per al 2025 és començar el nou curs escolar amb cinc aules i els lavabos completament acabats. És un repte ambiciós, però essencial per millorar les condicions educatives de la zona. Gràcies a l’Associació Kakolum i a Bantandicori, aquest projecte no només proporciona infraestructures, sinó que també aposta per la sostenibilitat mitjançant la implantació d'energies renovables i sistemes eficients de gestió de recursos. A més, es promou la contractació de treballadors locals, la qual cosa reforça l’economia de la comunitat i afavoreix la transmissió de coneixements en construcció sostenible. L'origen del projecte i la implicació de KAANY Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat urgent de donar resposta a la manca de centres educatius a la regió i a les peticions de la mateixa comunitat local, que durant anys ha lluitat per garantir un futur millor als seus fills i filles. Amb el suport de KAANY (Korean Architects of New York), una entitat especialitzada en arquitectura sostenible i projectes educatius, s'ha dissenyat un institut que no només sigui funcional i adaptat a les necessitats dels estudiants, sinó que també respecti el medi ambient i fomenti la cohesió social. KAANY ha jugat un paper fonamental en la planificació i execució del projecte, aportant expertesa en construcció sostenible i disseny bioclimàtic. L'escola estarà equipada amb panells solars per garantir un subministrament energètic eficient, sistemes de recollida d'aigua de pluja per a l'autoabastiment i materials locals de baix impacte ambiental. Participació comunitària i cooperació internacional Un dels aspectes clau d'aquesta iniciativa és la implicació directa de la comunitat local de Kabar en el desenvolupament del projecte. Des de la fase de planificació fins a l'execució de les obres, les famílies, docents i autoritats locals han format part del procés, assegurant que l'escola respongui realment a les necessitats del territori. Les dones i homes del poble i el jovent que hi estudiarà han participat en la planificació i l’adequació dels espais del centre educatiu, aportant el seu coneixement i reforçant el sentiment de propietat sobre la infraestructura. A més, aquest projecte s'insereix en un marc més ampli de cooperació al desenvolupament. La col·laboració entre organitzacions com KAKOLUM, Bantandicori i KAANY, juntament amb altres actors internacionals, permet la creació d'un model educatiu que promou la inclusió social, la igualtat d'oportunitats i la formació per al futur. Més enllà de l'educació: una aposta pel desenvolupament sostenible L'escola de Kabar no és només un centre d'ensenyament, sinó un espai que fomenta el desenvolupament sostenible a la regió. Amb la incorporació de fonts d'energia solar, sistemes de recollida d'aigua de pluja i estratègies de sensibilització ambiental per a l'alumnat, el projecte esdevé un referent en la lluita contra el canvi climàtic i en la promoció de bones pràctiques ecològiques. A més, la iniciativa s'alinea amb el projecte "WASH & GREEN SPACE IN THE EARTH SCHOOL, KAFOUNTINE" finançat en diferents fases per la Fundació IberCaja, Hewlett Packard i altres donants privats i socis. Aquest projecte preté garantir l'accés a l'aigua potable, millorar les condicions sanitaries i integrar espais verds al centre educatiu, reforçant així la qualitat de vida dels estudiants i les seves famílies. Un futur amb oportunitats La construcció del centre educatiu de secundària de Kabar no només és un pas endavant per a l'educació, sinó també per a tota la comunitat. Amb aquesta infraestructura, es genera un entorn que obre noves oportunitats per a les noves generacions, promovent una educació accessible, inclusiva i de qualitat. A més, el projecte s'insereix dins d'una estratègia més àmplia per combatre la migració irregular, oferint alternatives viables i sostenibles per al jovent de la zona. Aquesta escola és un exemple de com la cooperació i la implicació comunitària poden transformar realitats i construir un futur millor per a tothom. Kakolum seguim treballant perquè Kabar no sigui només un lloc de pas, sinó un espai on l'educació esdevé la clau per al progrés i l'esperança.

Gràcies per acompanyar-nos tot el 2024: El nostre camí cap al 2025 Amb el tancament del 2024, volem compartir amb els nostres amics i amigues de Kakolum l’impacte del vostre suport i la tasca que, plegats, hem aconseguit al Senegal i més enllà. Aquest any ha estat clau per avançar en la nostra missió de promoure la igualtat, el desenvolupament sostenible i els drets humans a les comunitats amb les quals treballem. Com bé sabeu, Kakolum en diola (la llengua local) significa deixar empremta. I és amb tots i totes vosaltres que estem deixant una empremta significativa en la vida de les persones i comunitats amb les quals treballem. Agraïm profundament el vostre suport continu per poder somiar més en gran, actuar amb més impacte i transformar més vides. Us convidem a seguir acompanyant-nos en aquest camí, compartint les nostres històries i sumant-vos als nostres projectes el 2025. El que vam aconseguir el 2024 Educació i desenvolupament local:  Hem iniciat la construcció de l’escola de Kabar en col·laboració amb la Bantandicori Association. Aquest projecte, que continuarà durant el 2025, té com a objectiu oferir un espai digne i segur perquè els nens i nenes puguin aprendre i créixer. Empoderament juvenil:  Hem implementat tallers de formació en habilitats tècniques i empresarials a Kafountine, ajudant els joves en risc de migració irregular a trobar oportunitats locals. Compromís amb els drets sexuals, reproductius i contra les violències de gènere:  Hem desenvolupat un protocol pioner per abordar les violències sexuals i hem treballat intensament en la promoció dels drets sexuals i reproductius. La nostra missió continua sent garantir la igualtat de gènere i l’accés a la salut sexual i reproductiva, especialment per a les dones i els joves de les comunitats amb les quals treballem. Enfortiment d’aliances:  Hem establert noves aliances estratègiques amb organitzacions locals i internacionals, fet que ens ha permès ampliar el nostre abast i reforçar les nostres accions a nivell comunitari. El que vindrà el 2025 Posada en marxa de l’escola de Kabar:  Continuarem treballant en aquest projecte tan important, assegurant-nos que estigui plenament operatiu i equipat per acollir l’alumnat. Sostenibilitat ambiental i agrícola:  Iniciarem un nou projecte a Dianah, centrat en el medi ambient i l’agricultura sostenible, donant suport a les comunitats locals amb formació i recursos innovadors. Més oportunitats per als joves:  Continuarem enfortint els programes d’ocupació i formació, ampliant el nostre impacte per incloure més persones als nostres projectes. Treball continu en drets sexuals i reproductius:  El 2025 seguirem impulsant els Drets de la Dona amb més activitats de sensibilització, formació i suport a les comunitats, promovent la igualtat de gènere i l’autonomia de les persones. Sensibilització en drets humans:  Aprofundirem en les nostres activitats educatives, abordant temes crítics com la igualtat de gènere i l’eradicació de pràctiques nocives.

Marc Núñez Vendrell, estudiant de Periodisme a l'UVIC Maig de 2024 Cal conèixer la realitat local, saber com funciona i entendre fins on vol arribar la comunitat. Aminata Coly, infermera, amb el cartell d’una maternitat equipada amb aigua gràcies a Kakolum. Encara que molta gent ha pensat alguna vegada en la seva vida a fer un voluntariat en algun país d'Àfrica, pocs es paren a pensar si realment té sentit fer-ho. Potser, sense pensar-ho, ens sentim més desenvolupats com a societat i creiem que hem de portar la nostra realitat allà on considerem que les coses no van bé. Vaig estar a punt de fer un voluntariat fa uns anys a Kenya. L'objectiu d'aquest era col·laborar en un orfenat amb nens d'una zona rural que havien perdut els seus pares per diferents motius. En aquell moment, cursava quart d'ESO i no tenia ni idea de quina carrera volia estudiar després de l'institut. Sabia situar Nairobi en el mapa, però res a veure amb el lloc on aniria. Coneixia en Victor Wanyama, un futbolista kenyà que jugava al Tottenham anglès. Tenia nocions d’alguns fets històrics del país, sabia a quina zona d'Àfrica es troba i crec que podria dibuixar i pintar la seva bandera de memòria. I això que vaig estar a punt d’anar-hi. Una mare i el seu fill en un hort comunitari Ara bé, no sabia res sobre la zona de l'orfenat, ni coneixia els seus costums ni les seves maneres de funcionar. Tampoc tenia cap coneixement sobre el món dels orfes ni de pedagogia. Evidentment, no sabia quin govern hi havia. La meva única referència del que anava a fer era un vlog de YouTube d'un influencer que havia fet una cosa similar. Un vídeo que, si tornés a veure ara, probablement em generaria molt de rebuig. “Molta gent que ve d'Europa a fer un voluntariat pensa que pot fer de tot sense tenir formació en res. Això, a Kakolum, no ho trobaràs.” Maria Bujons, directora executiva de projecte a Kakolum. Per què dic això? Perquè ara sé que, si vols aportar el teu granet de sorra a una comunitat, l'has de conèixer. Crec que has de saber de primera mà quines són les seves necessitats, les seves preocupacions. Només així la teva voluntat tindrà sentit. És cert que mai està de més intentar ajudar on creus que és necessari. Què seria del món si ningú es preocupés per aquells que l’envolten? No sabria respondre a això, però considero que no està de més reflexionar-hi. Si penso que puc ser útil en algun lloc i tinc la possibilitat de fer-ho, en molts casos ho hauria d'intentar. Al final, no som res més que humans. Hi ha ONG que fa anys que treballen a l’Àfrica i que potser tenen una manera diferent de veure aquesta situació. Porten voluntaris per ser-hi uns dies, ocupant tasques en un hospital amb un horari establert, fan una mica de turisme i festa, i després marxen. Això és molt semblant al que probablement hauria fet a Kenya. Hauria ajudat uns dies, però, com diu la meva àvia: “pan para hoy y hambre para mañana”. Mestres i alumnes en la presentació del projecte d’una futura escola A Kakolum es defensa la idea que és important entendre que, al Senegal, la gent ja sap el que necessita i no hi ha ningú que conegui millor la seva realitat que ells mateixos. Ells saben cap a on volen anar i com ho volen fer. El que necessiten són recursos per poder organitzar-se. En definitiva, acompanyar-los en un camí que ja coneixen. Es considera que existeix la mentalitat, especialment entre europeus, que la seva feina en un voluntariat és ensenyar a la gent local com han de fer les coses. Sempre comparant-ho amb la seva pròpia realitat al país d’origen. Es vol aplicar un model que potser funciona a Europa, però que a Àfrica, a nivell comunitari i social, potser no és viable. “És molt interessant que la gent que vulgui venir a fer un voluntariat ho faci amb un objectiu molt clar, amb un mínim de temps per realment poder fer alguna cosa. Això, en moltes ONG, no es dóna perquè l'equip local acostuma a ser de fora. Kakolum permet tocar de peus a terra amb la gent local i trencar els mites.” Elena Santamariña, tècnica de projectes a Kakolum. Per tant, si pogués parlar amb el meu jo del passat, que va estar a punt de fer un voluntariat en un lloc del qual gairebé no coneixia res, el faria reflexionar sobre si realment podia aportar alguna cosa a la comunitat. Col·laborar no consisteix en jugar uns dies amb uns nens orfes i després marxar. Tampoc consisteix a estar una setmana en un hospital senegalès fent revisions mèdiques, sense saber si un altre voluntari ho farà quan te'n vagis.

Kakolum llança un Projecte per fomentar l’ocupació juvenil i frenar la migració irregular El Context de la Migració Irregular a Kafountine Kafountine, una localitat de la regió de Ziguinchor al Senegal, s’enfronta a greus problemes de migració irregular, impulsats en gran mesura per la desocupació juvenil. La manca d’oportunitats laborals i educatives ha portat molts joves a buscar millors perspectives fora del país, sovint a través de rutes perilloses i no regulades. Aquesta migració irregular no només posa en risc la vida d’aquests joves, sinó que també priva la comunitat local del seu potencial i contribució al desenvolupament. En els darrers anys, Kafountine s’ha convertit en el principal port de sortida d’embarcacions cap a Europa a tot el país. La Desocupació Juvenil i les seves Conseqüències La desocupació juvenil és una problemàtica greu a Kafountine i en moltes altres parts del Senegal. La manca de llocs de treball i d’accés a una formació adequada ha deixat una generació sencera sense perspectives clares per al futur. Molts joves es veuen obligats a prendre decisions desesperades, buscant oportunitats en altres països, sovint sense els recursos ni la informació necessària per fer-ho de manera segura i legal. En els darrers mesos, molts veïns i amics han emprès la ruta cap a Europa, i alguns d’ells no han tornat a trucar. El Projecte de Kakolum per Promoure l’Ocupació Juvenil Per abordar aquests desafiaments, Kakolum llança aquest octubre de 2024 un nou projecte finançat pel Fons Menorquí de Cooperació (ESFONS) . Aquest projecte té com a objectiu principal promoure la formació i l’ocupació entre els joves de les zones rurals, oferint beques d’estudi, formació professional i suport per a la posada en marxa d’activitats econòmiques. Les activitats del projecte s’estendran al llarg d’un any i comptaran amb la col·laboració de l’Ajuntament de Kafountine i el seu punt d’informació per a l’ocupació. Amb aquest projecte, Kakolum busca no només reduir la migració irregular, sinó també empoderar els joves de Kafountine, proporcionant-los les eines i oportunitats necessàries per construir un futur millor dins la seva pròpia comunitat. Kakolum està compromesa amb el desenvolupament sostenible i la creació d’oportunitats per als joves. Creiem que, amb el suport adequat, els joves de Kafountine poden transformar el seu futur i el de la seva comunitat.

Marc Núñez Vendrell, estudiant de Periodisme a la UVIC    Kakolum té l’objectiu que les seves accions perdurin en el temps fins i tot si un dia  deixen de ser-hi.   Part de l’equip local de Kakolum arribant a la presentació d’una escola Kakolum és una ONG que persegueix l’objectiu d’ajudar a desenvolupar el funcionament sostenible dels països africans mitjançant projectes centrats en l’empoderament de les dones.  De tal manera, es treballa per garantir els drets humans fonamentals i la igualtat de gènere, amb un especial èmfasi en la promoció de la igualtat de gènere i en la lluita contra les violències masclistes. Ho fan com a equip local amb la finalitat que les seves accions pugui perdurar en el temps. L’ONG va néixer l’any 2017 i des d’aquell moment s’han dut a terme accions en relació amb la promoció dels drets de les dones, la seguretat alimentària, la protecció del medi ambient i la millora de la infraestructura pública . Es pretén que les actuacions que realitzen deixin empremta i que perdurin de forma sostenible de tal manera que les comunitats locals puguin garantir la seva continuïtat en el temps. Aquesta filosofia i manera de plantejar les accions consisteix en el treball com a equip local que utilitza les estructures ja existents, com associacions, serveis o administració pública, per no generar dependències . De fet, Kakolum en la llengua majoritària de la regió del Ziguinchor, el diola, vol dir “la petjada que es deixa quan es camina sobre la terra”.   Els membres de l’equip Tourya Gueye, Manu N’Doye, Bouba Diabang i Awa Sadio a l’oficina Venim d’Europa amb la mentalitat de canviar les coses d’aquí amb la nostra perspectiva des d’allà. L'important és entendre que aquí ells ja saben perquè no hi ha ningú que sàpiga més el que necessiten, cap a on volen anar i com ho volen. El que necessiten són recursos. Elena Santamariña, tècnica de projecte de Kakolum Qualsevol lloc pot servir a una persona per a acostar-se a altres realitats, però a Kakolum no creuen en els voluntariats d’una setmana . Afirmen que hi ha qui va a fer una mica de tot: regar l’hort, anar a una escola sense haver fet de professor… hi ha la mentalitat que es pot fer de tot sense tenir formació de res. Asseguren que les estructures locals estan molt cansades d’altres ONG que venen amb projectes, fan les coses a mitges i després marxen . Amb Kakolum això no és així perquè no s’imposa res a la població que no vulguin i s’intenta que siguin ells els que guiïn totes les accions. La manera de treballar d’algunes ONG seria la del “copia i enganxa”. Això vol dir que com que els ha funcionat un projecte a Dakar, pensen a anar al departament de Bignona a fer el mateix i això no va bé perquè cada lloc té les seves necessitats específiques. Des de Kakolum es considera que el fet de tenir gent local cada cop més implicada i més formada és essencial perquè els projectes tinguin un sentit per a la comunitat.   (...)   Ecofeminisme i permacultura   Kakolum defensa ser una ferma defensora del medi ambient. Per això promouen un desenvolupament sostenible que es basa en la justícia ambiental i en els principis de l’ecofeminisme.Segons l’Institut Català de les Dones, es tracta d’un corrent de pensament i moviment social que combina l’ecologisme i el feminisme. Ho fa posant en rellevància les relacions que existeixen entre el sotmetiment de les dones i l’explotació i la degradació del medi natural. La permacultura és una forma de treballar i conrear el camp històricament lligat a qüestions socials, polítiques i econòmiques. Kakolum compta amb un expert en aquesta pràctica dins del seu equip: Salomon Diatta, formador de permacultura. Aquest sistema agrícola que freqüenta entorns rurals permet una millor conservació dels recursos com l’aigua i el terreny fèrtil.   Salomon Diatta, formador de permacultura a Kakolum, ensenyant una noia com conrear el sòl Kakolum actua en diferents jardins comunitaris a la zona on tenen influència. Allà treballen dones que busquen tenir dependència econòmica. Al Senegal una de les qüestions claus per entendre com funciona la societat és que normalment és l’home qui treballa i, per tant, qui aconsegueix diners. En canvi, les dones són les que han de tenir cura de la casa i dels fills. D’aquesta manera es genera molta dependència econòmica de les dones cap als seus marits. Les dones que conreen en aquests horts, moltes d’elles formades per Salomon, ho fan principalment per poder alimentar les seves famílies i guanyar diners per donar un futur millor als seus fills. Malauradament, aquestes dones troben limitacions a l’hora de desenvolupar la seva feina. Defensen que tenen ingressos, però no són suficients. A més, a vegades tenen problemes per adquirir llavors, el qual fa que no puguin treballar tant con les agradaria.   Dones treballant en un hort comunitari    Segons Maria Bujons, directora executiva de projecte de Kakolum, encara que amb els horts hi ha alts i baixos perquè l’agricultura allà és molt irregular, els mètodes de la permacultura com no fer servir pesticides o incentivar la varietat dels conreus han permès aconseguir majors resultats agrícoles. Kakolum no demana aquestes dones res del que produeixen, ja que tot el que conreen en aquests espais comunitaris és per a elles.     La funció d’una Badienu Gokh   Tourya Gueye, més de ser animadora de Kakolum, és Badienu Gokh. Aquesta figura és molt desconeguda a Catalunya, però  és summament important per a les dones del Senegal . La seva traducció s’entendria com “la tieta del poble”, i és a ella a qui acudeixen les dones quan pateixen una situació que no poder tractar amb ningú més.    Tourya Gueye dirigint una dinàmica entre mares i filles   Funciona com una figura de consell i autoritat, i alhora un espai de confiança i experiència . Les Badienu Gokh escolten sempre els problemes quan les dones ho necessiten. Les acompanyen durant els processos mèdics, familiars o, fins i tot, de denúncia, i les posen en contacte amb professionals. Ocupar aquesta tasca és una decisió voluntària, però que no tothom pot accedir. És la comunitat la que l’ha de triar seguint unes qualitats imprescindibles que ha de tenir. Ha de ser una dona del poble que tothom conegui i que quan parli tothom li pari total atenció. Segons Tourya, és per això mateix que la van escollir. Assegura que està molt orgullosa d’això i que la fa encara més forta per ajudar la població, especialment les dones, els infants i el jovent. Abans que Badienu Gokh, com mares. Els problemes dels quals parlem amb les dones també els tenim a casa nostra. També patim violència a casa. Tourya Gueye, Badienu Gokh i animadora de Kakolum  Els principals problemes a què s'enfronta com a Badienu Gokh en el dia a dia tenen a veure amb la raó per la qual també existeix Kakolum, la poca garantia que tenen els drets sexuals i reproductius de les dones . Segons diu, a més de la violència, el fet que més es reivindica són els embarassos precoços perquè no només és que no siguin desitjats, sinó que sovint acaben desembocant en matrimonis forçats. Per sort, Tourya defensa que si es fa una mirada al passat, la gent del Senegal hauria d’estar orgullosa que de mica en mica la situació està avançant i millorant . No només van a ella les mares i les noies, també els pares tractant de solucionar els problemes que tenen a casa. Assegura que això és molt encoratjador.     De Nova York al Senegal: la futura escola de Kabar   Donghwan Moon, Jong Hwa Lee i Daisy Jee Yeon Han són tres arquitectes de Nova York que han iniciat el seu projecte d’escola de secundària a Kabar, entre Diannah i Kafountine. En la zona ara mateix només hi ha una escola. La idea és que la nova arribi a tenir fins a deu aules, dues oficines i altres espais comuns com lavabos. En un inici, es va acordar dividir el projecte en diferents fases, la primera i la qual ha començat, consisteix en la construcció de dues aules, una de les oficines, un bany i un petit espai comú en mig de tot.   Els arquitectes Donghwan Moon, Daisy Jee Yeon i Jong Hwa Lee   Tot va començar quan es van presentar a una competició d’arquitectura organitzada per Kakolum i Archstorming, i oberta a arquitectes de tot el món. Reconeixen estar molt interessants en aquest tipus de treball i també estar molt contents de participar en un projecte com aquest. Donghwan Moon ja tenia experiència en projectes semblants i en veure un anunci de la competició va comptar amb Jong Hwa Lee, qui ja l’havia demanat treballar conjuntament si arribés a sorgir una proposta similar. Així es va començar a formar l’equip. Estaven molt emocionats i encara ho estan, assegura Lee.   Independentment d’on sigui el projecte, treballar amb la comunitat sempre és divertit i molt important. Has de conèixer la gent a qui va destinada el teu treball perquè ajuda a dissenyar millor els edificis. Donghwan Moon, arquitecte Aquest projecte per a ells és especial perquè defensen que no estan aquí només per a construir una escola, sinó un lloc on tots els membres de la comunitat puguin reunir-se, pensar en idees i construir aquest espai tots junts . No només volen crear un edifici i marxar. Volen que el nostre projecte tingui un sentit. Consideren que aquest cas no té res a veure amb els seus plans habituals, ja que en el món de l’arquitectura normalment es construeix una cosa i després es deixa estar.   Alguns dels nois i noies amb els plànols del projecte   En aquest projecte contínuament ens qüestionem com podem incloure les idees de la comunitat perquè realment els ajudi. Un cop hàgim situat la plataforma, els estudiants i la resta de membres de la comunitat ens podran donar la seva opinió sobre com volen aprofitar l’espai. Això és clau en el nostre projecte perquè la nostra idea no és la de construir només un edifici, sinó un espai que tothom pugui aprofitar al màxim. Jong Hwa Lee, arquitecte Tots tres arquitectes han passat uns dies al Senegal. Un dels vespres, quan anaven al terreny on s’haurà de construir l’escola, s’han trobat amb molta gent del poble i figures importants de la comunitat allà per a rebre’ls afectuosament amb una festa com a mostra de gratitud per la seva feina. Asseguren que és un dels moments que mai oblidaran . Recalquen l’interès i la passió del poble per l’educació i es mostren molt agraïts perquè han rebut moltes idees i opinions i la comunitat ha participat activament en les activitats que havien preparat.   És un valor social molt impressionant perquè molts veïns de la zona de Kabar van venir molt interessats pel projecte de l’escola. Estic molt contenta que tothom mostrés interès i ens ajudessin amb claus per millorar el projecte. Estic molt agraïda. Daisy Jee Yeon Han, arquitecte     A poc a poc, però s’acosta un futur millor   Des de Kakolum es defensa que s’ha vist una obertura en la gent i com cada cop hi ha més confiança en l’equip. Veuen que la gent està molt més empoderada per començar a qüestionar-se quins són els seus drets, lluitar perquè no se’ls hi vulnerin i per fer aquest camí de trencar tabús i barreres. A nivell comunitari es veu com la gent identifica Kakolum com a un equip de suport quan tenen alguna dificultat. En relació amb el programa de salut sexual i reproductiva, defensen que s’han obert moltes portes a parlar del tema. Que abans era molt complicat i ara hi ha hagut un canvi. Parlar de tot el que està relacionat amb els drets sexuals i reproductius a les escoles quan van començar era molt difícil i ara són les mateixes escoles les que els faciliten venir.   Ami Diatta, de Kakolum, parlant uns alumnes sobre la mutilació genital femenina    Aquesta evolució a millor que està esdevenint la regió, en part gràcies a Kakolum, està afavorint que hi hagi menys tabú a l’hora d’abordar temes relacionats amb els drets humans fonamentals. Aquest canvi és crucial perquè reconèixer i protegir els drets sexuals i reproductius és fonamental per la salut, l’autonomia i el benestar de les dones arreu del món. Marc Núñez Vendrell

Elaborat per Marc Nuñez, estudiant de la Universitat de Vic Alumnes de l'escola Els Arcs durant el taller Les dinàmiques conviden a reflexionar sobre el seu entorn i proposar canvis a centres de secundària Durant aquest curs, l'ONG Kakolum ha realitzat sessions del seu taller enfocat a la consciència sobre els drets sexuals i reproductius a dos centres d'educació secundària de Catalunya, amb el finançament de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Els centres han estat l'escola Els Arcs, a Barcelona, i l'Institut Provençana, a l'Hospitalet de Llobregat. Les dinàmiques han permès més d'un centenar d'alumnes debatre sobre el tema i compartir-ne les vivències. Professionals experts en educació sovint sostenen que fer activitats relacionades amb els drets humans durant la secundària és essencial per raons que van més enllà de l'àmbit acadèmic. Aquestes dinàmiques permeten als estudiants gaudir d'una comprensió profunda dels principis fonamentals que sustenten una societat democràtica. Des d'una edat primerenca, els joves han de comprendre que tots els éssers humans tenen drets inherents, en aquest cas els drets sexuals i reproductius, independentment de l'origen ètnic, el gènere, l'orientació sexual, la religió o qualsevol altra característica. A més, aquestes activitats fomenten l'empatia i la sensibilitat envers els qui enfronten violacions de drets humans a tot el món. En connectar-se amb històries reals i actuals de persones que pateixen aquesta vulneració de drets, poden desenvolupar una consciència global i una mentalitat solidària que transcendeix les fronteres geogràfiques i culturals. Leducació en drets humans també promou la reflexió crítica i el pensament ètic. Els joves tenen l'oportunitat d'analitzar qüestions complexes relacionades amb la justícia, la igualtat i la dignitat humana, cosa que els permet formar les pròpies opinions informades i defensar-les de manera coherent. Amb la participació en debats, projectes col·laboratius i activitats de sensibilització, l'alumnat millora la capacitat per interactuar constructivament amb companys que tenen opinions diferents. A més, ajuda a crear ciutadania compromesa i tolerant en una societat diversa, prenent consciència per advocar per la justícia i promoure el respecte dels drets humans, esdevenint líders proactius que contribueixen positivament a la construcció d'un món més just i equitatiu. Intervenció d'una estudiant Núria Padró, directora de l'Escola Els Arcs a Barcelona, defensa aquest tipus de tallers, sobretot si es fa un treball previ i un de posterior. Si els estudiants només es queden amb el que s'ha dit al taller, només serà una informació més que se'ls dóna: “és important i molt necessari que puguin parlar d'aquests temes que són de molta actualitat”. La directora reconeix que els drets sexuals i reproductius són una qüestió complexa per parlar amb adolescents adequadament, però és una tasca que cal fer perquè sovint pensen que estan una mica allunyats de tot això, i és important fer-los veure la realitat. “Els adolescents ja se sap que són molt egocèntrics en el sentit que es miren molt a ells mateixos i en són poc conscients. Per això fem aquest tipus de tallers.” La Núria Padró, directora de l'Escola Els Arcs Durant el taller s'obren a altres realitats L'objectiu principal del taller ha estat conèixer, identificar i defensar els drets humans reconeguts internacionalment, motivant una actitud crítica respecte a la garantia i defensa. Els joves han pogut obrir-se a altres realitats amb una finalitat multicultural coneixent tant la situació de Catalunya com la del Senegal. Per assolir aquests objectius, els alumnes visionen prèviament alguns fragments del documental 'Traces'. Aquest va ser estrenat a finals del 2022 i és dirigit per Mor Talla Ndione i produït per Kakolum, amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. A les diferents peces s'expliquen les històries de diverses dones i nenes del Senegal i la seva relació amb els drets sexuals i reproductius. Nacho Pamies demanant respecte a les intervencions dels alumnes Havent visualitzat el documental, el taller es divideix en dues parts. La primera és escoltar l'explicació sobre la temàtica per part dels conductors de l'activitat. En aquest espai els alumnes han tingut dret a interrompre demanant la paraula per plantejar debats sobre què s'està explicant o per compartir amb la resta d'alumnes els seus pensaments. La segona part de lactivitat consisteix a organitzar grups reduïts dalumnes, cadascun moderat per un dels conductors. Així, es busca un espai de confiança per compartir experiències i opinions. “Estic força vinculada amb el món de l'educació. Complementar el currículum educatiu amb tallers com aquest afavoreix l'interès i la motivació de l'alumnat.” Elena Jei Jammeh, conductora dels tallers Per a Elena Jei Jammeh, encara que el públic objectiu de l'activitat ara mateix són adolescents, “caldria que tot es traslladés a edats més primerenques permetent construir des de molt aviat la capacitat de conscienciació i de mirada més àmplia” . L'objectiu és treballar en etapes inicials totes les realitats i contextos que s'han comentat durant les sessions, per integrar-les al dia a dia i també al llarg de la seva vida. Elena Jei Jammeh explicant la segona part del taller Els altres dos conductors són Marc Olivella i Nacho Pamies. Per la seva banda, Olivella reconeix estar molt satisfet per haver aportat nous coneixements i qüestionaments als estudiants, i alhora sentir que ells també li aportaven un nou coneixement. “Podia imaginar coses, podia fer hipòtesis sobre com estava la situació, com estava el pati… però m'he adonat de com són les coses actualment, tant per bé com per mal. Hi ha hagut molta autodecepció, molt coneixement i molta consciència sobre el tema, però alhora hi havia unes dinàmiques molt complicades” , assegura Marc Olivella. Al final tot acaba desembocant en debats i xerrades de sexualitat, però si hi posem aquesta mirada intercultural encara és més profitós i interessant. Marc Olivella, conductor dels tallers Marc Olivella considera que els tallers aporten molt estudiants i també formadors, sobretot perquè són temes i aspectes que no s'acostumen a tractar així, ia més amb una perspectiva intercultural. A més, afegeix: “crec que activitats com aquesta són molt importants i que haurien d'estar als currículums transversals de tots els centres, però com que això ara no és així, la feina que fan ONGs com Kakolum és indispensable”. Els joves reconeixen que el respecte és imprescindible La primera de les conclusions de l'alumnat un cop finalitzats els tallers als dos centres és que s'han de respectar les opinions i orientacions sexuals de totes les persones a l'aula, inclosos professors i companys. Això significa no exercir cap mena de pressió de grup, ni insultar, menystenir o faltar el respecte, ni tampoc encobrir casos d'abusos. Han estat d'acord a posar límits sobre els comentaris del seu entorn, no només a l'institut, sinó també a casa i al carrer. A més, intentaran eliminar totes les formes de discriminació per la identitat de gènere o orientació sexual, entre d'altres. Una de les conclusions és considerar imprescindible respectar el consentiment en totes les relacions sexoafectives i reproductives. Cal assegurar-se que totes les parts estan d'acord i en condicions de donar aquest consentiment de forma lliure i conscient, sense cap influència com, per exemple, podria ser l'alcohol. Gràcies a aquesta activitat, els alumnes estan d'acord a fomentar la participació activa de la societat civil, grups de defensa i organitzacions de drets humans en la promoció o la protecció dels drets sexuals i reproductius, a més de donar suport a iniciatives que busquin millorar l'accés i la qualitat dels serveis relacionats amb aquests drets. Els joves també han cregut en la importància de promoure la igualtat de gènere en tots els aspectes de la sexualitat i la reproducció, i han combatut la discriminació i la violència de gènere. Finalment, s'han compromès a ajudar en la difusió d'una cultura que tracti d'evitar la vulneració de drets en totes les formes, adoptant un enfocament respectuós i conciliador dins l'aula, promovent espais d'escolta activa, debat i aprenentatge compartit amb la resta de companys.

Les dones de Kafountine alcen la veu contra les violències masclistes Al Senegal, la lluita contra la violència de gènere i la desigualtat continua sent un desafiament constant. Amb un Índex de Desigualtat de Gènere (IDG) de 0.52 segons el PNUD el 2019, el Senegal es posiciona al lloc 41 de 86 països avaluats per l'OCDE. Les dones al Senegal, especialment en àrees rurals com Ziguinchor, enfronten enormes barreres. La violència contra les dones i les normes socials restrictives són obstacles diaris en el camí cap a la igualtat. A les zones rurals de Ziguinchor, les dones tenen menys accés a estratègies de protecció, serveis i oportunitats. La divisió del treball i la participació pública estan fortament marcades per una assignació desproporcionada de feines de la llar i de cura a les dones. Segons un informe del Banc Mundial, aproximadament el 25% de les dones senegaleses han patit violència física o sexual al llarg de la seva vida. La violència contra les dones a Kafountine La zona on intervenim presenta peculiaritats concretes que fan que les violències contra les dones estiguin encara més presents i, moltes vegades, normalitzades. Kafountine compta amb un creixement demogràfic accelerat a causa de la trucada del port de pesca, que atrau gent per treballar des d'altres regions del Senegal i països veïns. Tot i això, els serveis bàsics no creixen al ritme de la població, i els recursos que s'extreuen de la pesca artesanal, minada per la sobreexplotació de grans pesquers estrangers, deixen molt a desitjar. Així, es produeix una alta concentració de població en un entorn hostil, amb aglomeració d'habitatges construïts precàriament i amb un alt índex de pobresa a causa de la manca d'oportunitats. En aquest entorn d?inseguretats, les violències contra les dones s?exacerben. Tot i que no és un fenomen nou, des de començament d'any han augmentat les agressions nocturnes a dones als seus domicilis. Un total de 12 agressions denunciades i 1 víctima mortal fa uns dies. El feminicid d'Awa Cissé, embarassada i amb dos fills petits, va ser la gota que va fer vessar el got. La Marxa del 13 de Juliol El dissabte 13 de juliol del 2024, més de 800 dones de Kafountine i localitats veïnes es van unir en una marxa organitzada per Kakolum per denunciar les creixents violències contra les dones a la regió de Ziguinchor. Coordinada amb entitats com l'Association des Juristes Sénégalaises, RADDHO, Plateforme des Femmes per la Paix a Casamance i l'Association Kafountinoisse de Lutte Contre les Violences, aquesta manifestació va buscar cridar l'atenció sobre les agressions sexuals i físiques que pateixen les dones de manera recurrent i quotidiana a la zona. Les participants van protestar enèrgicament contra les agressions i les violències sexistes, exigint un canvi real i efectiu a les polítiques ia la societat per garantir un entorn segur i equitatiu per a totes les dones. La marxa no només va ser una crida a l'acció per a les autoritats, sinó també un acte de solidaritat i empoderament per a les dones de la regió.

El documental que hem realitzat sobre drets sexuals i reproductius a Casamance ja està disponible a YouTube! Ja podeu conèixer les històries de Tourya, Maïmouna i Sadio al següent enllaç. No dubteu a deixar els vostres comentaris, a valorar-lo i a compartir-lo!

Estem feliços de anunciar-vos que... El documental TRACES està disponible a FILMIN! TRACES explica històries de dones i joves: Tourya, una dona de caràcter que les seves experiències l'han portat a ajudar altres dones, Maïmouna, una dona que va donar un pas endavant i no va voler sotmetre les seves filles a les tradicions, i Sadio, una jove compromesa que vol que les coses canviïn. Un documental de Mor Talla Ndione, produït per Kakolum i amb la col·laboració de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Ja podeu veure-la a FILMIN a partir d'avui!

Els dies 13 i 14 de maig de 2023 tenim una cita que no et pots perdre :) Una de les últimes activitats que queden per realitzar en el marc de la primera fase del projecte de Garantia dels drets sexuals i reproductius i del dret a una vida lliure de violència, finançat per l'ACCD i que vam començar al febrer de 2022, és la realització d'un fòrum en línia per abordar temes relacionats amb els drets sexuals i reproductius. I com ho farem? Hem reunit activistes i defensores dels drets humans de diversos països d'Àfrica Occidental perquè ens donin la seva visió sobre diferents problemàtiques i ens acostin a la seva manera d'abordar-les. Des de Togo, Mali, Gàmbia, Senegal, Guinea, Costa d'Ivori i Benín, persones que porten la garantia dels drets sexuals i reproductius per bandera ens parlaran de mutilació genital, d'embaràs precoç, de violències sexuals, d'avortament o de vulneracions de drets del col·lectiu LGBTI. La inscripció és gratuïta i la pots fer al següent enllaç: https://forms.gle/e7HDx65trJo1jk5z5 S'han programat dos dies de fòrum, dividits en un total de tres blocs temàtics i repartits en un total de 6 hores (3 per dia). AGENDA DEL FÒRUM 13 de maig a les 11:00 (GTM) - L'evolució dels drets sexuals i reproductius a l'Àfrica Occidental en els últims 100 anys. En aquest espai debatrem sobre les tradicions locals i les pràctiques ancestrals relacionades amb la sexualitat i la reproducció a l'Àfrica Occidental. 13 de maig a les 12:30 (GTM) - Les línies vermelles dels drets sexuals i reproductius a l'Àfrica Occidental avui en dia (Part 1). En aquest debat, començarem amb l'accés a la informació sobre la sexualitat i els mètodes de protecció durant les relacions sexuals. Continuarem el debat amb l'embaràs precoç i passarem a parlar de la mutilació genital femenina. Treballarem des d'un enfocament alternatiu de presentació de propostes, evitant la victimització i el discurs paternalista. 14 de maig a les 11:00 (GTM) - Les línies vermelles dels drets sexuals i reproductius a l'Àfrica Occidental avui en dia (Part 2). En la segona part d'aquest bloc abordarem dos temes importants: la violència sexual i la situació de l'avortament en els diferents països implicats. 14 de maig a les 12:30 (GTM) - Drets sexuals i reproductius en grups específics. En aquest debat posarem sobre la taula els drets sexuals i reproductius de minories invisibles com les persones amb identitats de gènere diverses, les treballadores del sexe, els refugiats i els migrants.

PRIMER SEMESTRE 2022 Aquests primers 6 mesos de projecte han donat molt de si. Equip ampliat, una oficina al centre del poble de Diannah, feina i més feina... I més de 37.000 persones que han participat i/o han estat beneficiàries del projecte! No estem ni a mig camí, queden 9 mesos de projecte al davant, però estem molt satisfetes de com està sortint tot. Les autoritats sanitàries i persones clau com les badienu gokh han pres el projecte com a seu i estan fent tot el que està a les mans per garantir l'èxit de cada pas que fem. I l'equip de Kakolum a terreny (format per 8 persones locals, 1 persona expatriada i 2 voluntaris locals) que treballa de manera dinàmica i donant el 100% per fer possible tot això. Als mesos a venir seguirem amb les causeries, amb els tallers, amb l'aigua per a les maternitats i amb noves activitats de les que us anirem informant. A continuació us presentem un recorregut per les activitats que hem realitzat des del mes de febrer al mes de juny en el marc del projecte finançat per l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) “Garantir els drets sexuals i reproductius i el dret a una vida lliure de violències per a les dones i les nenes del departament de Bignona, Senegal". Podeu descarregar l'informe d'aquest text en castellà, català i francès, i compartir-lo amb les persones que creieu que els pot interessar. Gràcies per la vostra col·laboració! Informe en català